RECURSOS EDUCATIUS OBERTS

Benvinguts Bloggers! 

En aquesta entrada tractarem sobre els recursos educatius oberts, els quals són recursos educatius que estan disponibles a la xarxa de fàcil accés, ja que són lliures i es comparteixen. Aquests recursos ajuden ja sigui als docents o als alumnes a poder a accedir a una xarxa lliure sense haver de descarregar-te un blog, és a dir, utilitzant un recurs educatiu obert podem treballar utilitzant tot el que vulguem sense tindre cap tipus de privacitat o de no poder accedir, com es el cas de diferents recursos que tenim a la xarxa.

Com hem esmentat abans, aquests recursos són lliures i els podem treballar desde qualsevol plataforma (Linux, Windows i Mac).

A continuació podeu veure diferents recursos educatius oberts que tenim a l’abast: WebQuest, Educaplay, Squenk, Educaplay, EducaLIM..

Hi ha diferents tipus d’alumnes que treballen amb unes característiques o unes altres:

1-  DOER: És el que crea el recurs, ha d’haver una part pràctica i s’aplica mitjançant l’acció-reacció.

2-    FEELER: S’aprèn a través dels sentiments i les emocions.

3-   THINKER: El pensador, s’encarrega de les activitats de desenvolupar, a partir d’un text ens fem una idea.

4- OBSERVER: l’observador, es el que s’encarrega d’extreure tota la informació de la part teòrica.

S’ha de tenir en compte que a l’hora de dissenyar un recurs hem de treballar amb els 4 diferents aspectes.

Els passos que hem de seguir per a la realització del disseny d’un material són aquests:

1. Tindre clar el tema
2. Objectius que volem aconseguir (generals i específics).
3. Que li vull preguntar a l’alumne (preguntes generals i concretes)
4. Com ho volem treballar allò que treballem (quina plataforma faré servir, tipologia de preguntes..)
5. El recurs que volem servir.
6. Activitats d’aprenentatge o avaluació.
7. Avaluació del procés. Hem de provar el recurs en diferents ordinadors i situacions.

Per acabar, els recursos educatius oberts tenen 3 característiques:

• Aspectes tècnics: Software lliure.
• Aspectes metodològics: Disseny del recurs.
• Aspectes legals: Les llicencies, que fa referència amb els videos imatges que nosaltres treiem d'internet hem d'anar en compte ja que n'hi han que són d'ús comercial o no.

Benvinguts bloggers!

Els recents avenços en la tecnologia i en la ideologia han desbloquejat per complet les noves orientacions de l’educació.

Per tant en aquesta sessió us parlarem sobre el “Flipped Classroom” també anomenada classe invertida. Aquest tipus de mètode consisteix en que la teoria és assimilada a casa utilitzant diversos recursos que es podem trobar a l xarxa com en estat físic. 

Els avantatges que tenim per utilitzar aquests recursos són molts. Un dels avantatges que podem trobar és que l’alumne se sent més motivat ja que a casa es mira el recurs i en la classe es posa en practica els coneixements que adquirit a través d’aquest recurs. Un altre i molt important és que aquesta metodologia esta basada en l’alumne per tant permet que el professor interactuï amb els alumnes de forma individualitzada, ja que cada alumne té unes necessitats diferents. Un altre que podem trobar és que els alumnes interactuen amb els seus iguals ajudant-se mútuament i resolvent els dubtes que poden sorgir al revisar la teoria a casa.

Aquest mètode no és basa en una metodologia mestrecentrista, ja que el professor és un guia de l’alumne.

També els alumnes que tinguin necessitats educatives especials el professor podrà atendre a cada infant mentre que aquest segueix el seu ritme i no ha de seguir la classe com és el cas de la metodologia tradicional.

Un dels recursos que hem trobat i que volem compartir amb vosaltres perquè ens sembla interesant és el mSchools Toolbox, el qual et facilita l’accés a un contingut mòbil educatiu de qualitat, i t’ofereix aplicacions i experiències per a l’aula.

A continuació, us adjuntem un vídeo on explica la metodologia de la classe invertida, i que ens ha semblat molt interesant.

https://www.youtube.com/watch?v=ojiebVw8O0g    

Fins la pròxima!

Seguretat a la xarxa

Benvinguts Bloggers! 

En aquesta entrada tractarem el tema de la seguretat a internet, més concretament el ciberassetjament.

Com ja sabeu, per desgràcia, a la nostra societat existeixen diversos casos de ciberassetjament a l’escola o institut. Cal recordar que el ciberassetjament és una forma d’agressió reiterada per part d’altres persones cap a un altre.

Existeixen dos tipus d’atacs, els quals tots dos es donen a través de vies digitals, com poden ser per internet, a través de mòbils, tablets.. Aquests dos tipus són els següents, el primer, com ja hem esmentat anteriorment es el ciberassetjament i l’altre és el grooming, basant-se més en temes sexuals.

Pel que fa als diferents tipus de ciberassetjament, trobem de diferents tipologies. Per començar trobem la provocació incendiària, la qual corresponen als insults greus. Després esta la fustigació, que consisteix en distribuir informació humiliant com són vídeos i imatges d’una persona.

També trobem l’assetjament públic, es produeix quan es grava situacions humiliants i es penja a la xarxa.

Un altre tipus seria la suplantació de personalitat, es produeix quan es creen perfils falsos d’altres persones amb una finalitat, ja sigui sexual o per avergonyir a l’altre persona.

I per acabar, trobem la difamació i joc brut, es quan s’enganya a una persona per a que comparteixi informació confidencial seva.

A part d’aquests tipus que hem esmentat anteriorment, existeix una conducta que es el sexting, es produeix quan una persona envia una imatge privada a un altre persona, i aquesta la difon.

Observant els infants podem trobar indicadors físics, conductuals, emocionals i per part dels companys que ens facilita amb claredat que aquesta persona esta rebent un assetjament.

1.       Els indicadors físics ens mostren trastorns i tics nerviosos.

2.       Els indicadors conductuals ens mostren absentisme, baix rendiment i que aquesta persona comparteix molta informació.

3.       Els indicadors emocionals ens mostren poques habilitats socials, poca seguretat i control i un canvi d’humor radical.

4.       Els indicadors per part dels companys, ens mostra que li fan bromes desagradables, que el marginen i que el fan sentir malament.

Per poder finalitzar aquests tipus d’agressions, s’ha de seguir una proposta d’actuació segons les escoles: hem de saber quines persones han començat, no es permetrà cap tipus de violència, s’ha d’admetre la responsabilitat i demanar perdó, es posaran les sancions corresponents i s’ha d’aplicar mesures corresponents acompanyades d’un professor.

També trobem un altre tipus de proposta d’actuació cap a les famílies en els quals hem de deixar que expressin els seus sentiments, pautes per ajudar a treballar les competències emocionals i sempre fer reunions per separat cada família en el seu moment.

Pel que fa a les actuacions al grup classe, és molt important que realitzem diferents dinàmiques per fomentar la cooperació entre els iguals. Tot això és per disminuir i eliminar el assetjament, fent seguiments de les seves relacions socials. I sobretot, acompanyant als infants a que expressin els seus sentiments i emocions a través de mediacions i tutories.

Benvinguts bloguers!

En aquest post us parlarem sobre els dispositius mòbils, és a dir, telèfons mòbils, tabletes, portàtils i la importància que té el seu ús en la metodologies de les escoles.

Com ja sabem aquests dispositius estan a l’abast de tothom i totes les persones almenys en disposen d’un encara que molts d’ells disposen de molts més. Aquests dispositius proporciones una facilitació a realitzar varies tasques en qualsevol lloc on et trobis, com per exemple la recerca d’informació.

Els dispositius mòbils són una eina per fomentar la motivació dels alumnes ja que a través de recursos tecnològic poden adquirir coneixements de manera més dinàmica a través de l’experimentació i manipulació d’aquests recursos tecnològics.

L’ introducció d’aquests recursos mòbils a les escoles i aules pot provocar un millor aprenentatge ja que a través d’ells podem realitzar diverses treballs com pot ser jocs educatius on-line, recerca i intercanvi d’informació, visualització de vídeos educatius, aconseguir programes sobre les diferents matèries que es donen a les classes, entre d’altres.

A part aquestes eines també afavoreixen molt a la comunicació entre alumnes i entre professors i alumnes, sent una eina interactiva per poder-se comunicar en qualsevol moment del dia i en qualsevol lloc on et trobis. Aquesta comunicació és immediata i podem dir que els dispositius mòbils són un instrument social del qual no podem renunciar.

També són útils per als processos d’ aprenentatge individual de cada una de les persones que les utilitzen, ja que podem trobar moltes aplicacions en les quals podem triar la dificultat de les activitats i així anar aprenent progressivament veient els nostres erros i podent-los corregir ells sols sense ajuda de ningú. I que poden contribuir a fer exàmens, proves en lloc de solament proporcionar informació per a la construcció del coneixement, i per poder tenir una avaluació continuada.

Una altre avantatge que té és que la resposta és immediata, per tant podem saber a l’instant les dificultats que té l’alumne, i per tant centrar-nos en allò que li és difícil a l’alumne i poder ajudar-lo. 

També els educadors poden presentar la informació segons el desenvolupament dels seus alumnes i oferir-la de manera més visual per fer-la més entenedora per a ells, és a dir, a través d’imatges, de vídeos, amb diferents sons.

Deixant de centrar-nos amb els alumnes d’escoles ordinàries dir que també són recursos molt favorables per als alumnes que assisteixen a centres d’educació especials, els quals presenten alguna discapacitat o dèficit, podem oferir una sèrie d’aplicacions les quals són gratuïtes, i aquestes fan possible que millori el seu aprenentatge i la seva comprensió. 

Tot i que s’ha de pensar que l’ús de dispositius mòbils requereix especial atenció i inculcar als alumnes a que treballin amb ells de manera adequada i de manera educativa, això es pot solucionar establint una sèrie de normes i pautes clares de com aplicar aquests dispositius, per tant els centres han de ser conscients de l’ús correcte d’aquests.

A continuació podeu veure un mapa conceptual realitzat per nosaltres on és reflexat l'ús que li podem donar en l'aula a les diferents tecnologies que tenim al nostre abast.

Benvinguts de nou bloggers!

Aquesta setmana parlarem sobre el “storyboard” anomenat guio gràfic que és un conjunt d’imatges posades en seqüencia amb l’objectiu d’ajudar a entendre un concepte específic. Tot i que nosaltres ens centrarem en el “digital storytelling” que és la narració d’una historia traspassada a la xarxa. Per realitzar aquesta historia podem trobar molts recursos on-line, encara que també pot ser qualsevol imatge dibuixada o no afegint-hi la veu, so...

A continuació us volem mostrar un “digital storytelling”, el qual ha estat dissenyat per una de les components del grup.

Aquesta historia va ser creada per al projecte de fi de cicle superior d’Educació Infantil, el qual era de les noves tecnologies (TIC).

En primer lloc l’activitat consistia en que els infants de dos anys realitzessin uns dibuixos, i arrel d’aquests, les components del grup vàrem elaborar una historia.

En segon lloc un cop teníem la historia, vam tornar a la classe dels infants de dos anys, i vam fer una gravació de veu on els infants narraven la historia.

I en tercer lloc, vam tenir d’ escanejar els dibuixos dels infants, i a través del programa “movie maker” vam ajuntar els dibuixos amb la veu, i vàrem agregar varis efectes per crear una historia digital.

Com totes les persones que componen aquest blog estan estudiant per a ser educadores socials, hem creat una “digital storytelling” basant-nos en la integració d’infants que provenen d’altres països, i que la seva adaptació a la nova escola i societat a vegades pot ser difícil. La nostra narració tracta d’un nen que prové d’Àfrica i que no l’accepten a l’escola, i podem observar com l’educador a través de varies dinàmiques soluciona els conflictes que hi ha vers a aquest nen.

Per crear-la hem utilitzat un programa d’internet, el qual s’anomena “storyboard that” (https://www.storyboardthat.com/), a través d’aquest hem pogut realitzar varies vinyetes de còmic, elaborant cada una d’ elles afegint nosaltres els fons, els personatges,  esferes de conversa, entre d’altres.

Un cop hem tingut les diferents escenes de la historia pensada per nosaltres, les hem traslladat al programa de vídeos el qual s’anomena “movie maker”, on hem afegit lletra i cançó juntament amb les vinyetes per a fer la historia més amena. 

Esperem que us hagi agradat la nostra entrada! Fins la setmana que bé! 

Les Xarxes Socials i La Identitat Digital.

Benvinguts de nou Bloguers.

Aquesta setmana en la sessió magistral d'habilitats comunicatives hem treballat la identitat digital i el que repercuteix aquesta, a la xarxa social.

Per una banda l’ identitat digital és la nostra identitat en internet, però per aprofundir una mica, també és el conjunt dels trets propis d’un individu o d’un col·lectiu que els caracteritzen davant dels altres.

I per l’altra, les xarxes socials són estructures socials via internet compostes per individus relacionats entre si com per exemple per amistat, parentesc, interessos comuns, coneixements, creences, entre molts d’altres.

El primer que hem fet a classe ha estat entendre el significat d’aquests dos conceptes i la seva relació, i després s’ha debatut a classe sobre aquest tema, i entre tots els companys hem arribat a una clara conclusió: no importa el que facis en la xarxa ja que sempre deixaràs petjades.

A més a més, també coincidim que el fet d'introduir totes les teves dades personals fa que qualsevol persona pugui accedir fàcilment a qualsevol informació teva.

Actualment les noves tecnologies i les xarxes socials formen part de l’esser humà des del seu naixement fins ben entrada la tercera edat, això es un gran avenç en la societat ja que facilita la comunicació amb persones d’arreu del món.

Vivim en un món on tot s’engloba dins de les xarxes socials, ja que tenim la necessitat d’explicar a tothom cada pas que donem al llarg de la nostra vida, això implica que moltes persones pengen vídeos i imatges d’infants sense adonar-se’n del perill que comporta això.

Cada vegada més trobem que els riscos de les xarxes socials augmenten, ja que es pot obtenir fàcilment la identitat de moltes persones i robar-la amb la finalitat de fer mal a totes aquestes persones.

A continuació per verificar el comportament de les persones assetjadores mostrarem un vídeo d’un nen, el qual esta sent assetjant per els seus companys de classe. El nen mostra en el vídeo com a través de les diferents tecnologies i xarxes socials es riuen d’ell i l’insulten. El vídeo també ensenya la sensació que sent ell amb tot el que li esta passant.

Per concloure la primera part nosaltres opinem que s’ha d’anar molt en compte amb els moviments que fas a la xarxa i quina informació vols donar de tu mateix i de les persones que estan al teu voltant, ja que en moltes ocasions tens la possibilitat de fer privades les teves dades o simplement no introduir-les completament.

I també s’ha de inculcar als infants, joves i inclús als adults a fer un bon ús de les xarxes socials i de tot lo que comporta aquestes. El saber com actuar, que compartir i quina informació donar de nosaltres i de les persones que ens rodegen, ens estalviarà moltes vegades el perill de ser assetjats o de que ens robin la identitat.

Tot seguit continuàvem amb la sessió pràctica, la qual estava dividida en dos petites activitats. Primerament havíem de buscar el nostre nom i cognoms a Google per veure quin tipus d'informació surt de nosaltres, i quin tipus de pagines estan vinculades amb la nostra identitat. En el nostre cas, hem pogut comprovar que ni els nostres perfils de les diferents xarxes socials, ni la nostra identitat, surten amb fàcil accés a Google.

La segona activitat era introduir el nostre perfil de facebook en la pagina de “Take this Lollypop ”. En aquesta pagina podies observar un vídeo d’un assetjador, el qual podia accedir a les teves dades i inclús a les teves fotografies, i et mostrava com aquesta persona obtenia la informació necessària per anar-te a buscar al lloc on et trobaves, i així ser una víctima seva, és a dir, que podies estar assetjat per ell fàcilment.

Aquesta part ens ha servit a nosaltres per adonar-nos que realment no tenim tanta informació nostra compartida en les xarxes socials, ja que creiem que ens sortiria moltes més coses de nosaltres. Hem pogut observar que, totes les imatges que es veien de nosaltres son imatges que han penjat les nostres amistats, ja que aquestes no tenen privacitat en les xarxes socials, en canvi, nosaltres si que disposem d’aquesta privacitat per a que totes les persones que són desconegudes no visualitzin cap informació nostre.

Per concloure ens agradaria esmentar una frase de Jure Klepic, Conferenciant, escriptor i expert en màrqueting i social media per a empreses – “Lo que ocurre en Las Vegas se queda en Las Vegas. Lo que ocurre en Twitter se queda en Google para siempre.”

Fins aquí la nostra entrada. Esperem que us hagi agradat i que sigueu conscients.

Fins la setmana que ve. 

Benvinguts bloguers.

Aquesta setmana la nostra entrada tractarà sobre un text d’una professora de Secundària, la Núria Alart, ja que ho hem treballat a la classe magistral d’Habilitats Comunicatives, i farem una reflexió crítica en relació a les idees principals del text. 

Aquest parla de l’aprenentatge, l’alumnat i el professorat a principis del segle XXI. 

Per una banda volem esmentar que l’escola no avança al mateix ritme que la societat i tampoc avança igual que les tecnologies, i això suposa una gran descompensació al sistema educatiu. 

I per l’altra banda remarcar que amb l’aparició de la impremta al segle XVI el sistema educatiu gira al voltant d’una eina pedagògica principal i gairebé única: el llibre. 

Nosaltres, pensem que els professors s’han d’adaptar a l’època en la que ens trobem, i proporcionar als alumnes eines per a que, l’alumnat adquireixi la capacitat de transformar la informació en coneixement. Utilitzar el llibre com a una eina única i irreemplaçable fa que les classes siguin monòtones, i que els estudiants no tinguin cap motivació. En canvi, la tecnologia és una eina facilitadora d’aprenentatge, tot i que hem de saber fer un bon ús d’ella. 

A més creiem que el principal canvi s’ha de produir en les aules amb unes metodologies variades tenint en compte els alumnes i el context, per tant la clau d’aquesta evolució la tenen els docents. 

A continuació us adjuntem un Piktochart sobre els 10 manaments del docent del segle XXI que nosaltres creiem més rellevants. 

El que volem transmetre a través d’aquest Piktochart és el camí que segueixen els alumnes per anar a l’escola, un camí on les famílies i persones del voltant pensen i somien com volen que sigui el professorat del segle XXI. 

És un camí on no només pren importància els manaments de com volem que sigui el docent, sinó que també es un camí ple de valors, els quals anem adquirint al llarg de la nostra vida. 

Els 10 manaments que nosaltres creiem que ha de seguir el docent del segle XXI són aquests:

1.Predicar amb l'exemple. 

2.Transmetre valors pel desenvolupament integral. 

3.Les tecnologies a l'aula, un mètode favorable. 

4.Deixar enrere la monotonia i dinamitzar les classes. 

5.Empatitzar amb els alumnes. 

6.Innovar la tècnica d'aprenentatge pels interessos dels infants. 

7.Proporcionar diversos recursos per motivar l'aprenentatge dels infants. 

8.Classes interactives. 

9.Donar importància al procés de l'aprenentatge en lloc del resultat final. 

10.Facilitar als alumnes l'adquisició de coneixements a través de la informació rebuda.

  Fins aquí la nostra entrada, esperem que hàgiu gaudit. 

Ens veiem la pròxima setmana.

ALFABETITZACIÓ MULTIMODAL

Benvinguts i benvingudes bloggers. 

El Dimarts passat els alumnes de primer del grau en Educació Social de la Universitat Rovira i Virgili vam assistir a una classe magistral sobre l’alfabetització multimodal. 

Segons l’autor A. Bautista defineix l’alfabetització multimodal com la relació harmònica entre tres formes de representar la realitat: textual, audiovisual i digital, que ens permeten l’ús dels productes tecnològics actuals. 

Actualment s’està apostant favorablement per aquest mètode en les escoles, ja que això implica la introducció de les noves tecnologies a les aules per aconseguir un aprenentatge més òptim i per millorar el desenvolupament integral dels infants.

A continuació per iniciar el nostre blog us adjuntem un podcast amb les opinions extretes a través de la classe magistral realitzada sobre l’alfabetització multimodal.